L'altre dia a l'ETSAB, al mig de la correcció, es va parlar d'aquest complex d'edificis residencials de David Chipperfield.
Es va parlar de la relació entre les les peces, i de l'espai públic que aconseguien en els espais intersticials, de la façana construida a partir d'una terrassa que resegueix tot el perímetre i va agafant fondàries diferents, però sobretot varem parlar de la tipologia de l'habitatge i de la seva relació amb l'estructura portant de l'edifici.
Darrerament comencem a veure projectes on el disseny de l'estructura portant esdevé motiu fonamental de projecte (per exemple en l'arquitectura de Christian Kerez) i estructuradora de la distribució.
De vegades una trama de pilars de formigó cada cinc metres, no és més que una manera simple i aburrida de resoldre un problema estàtic. En aquest projecte, la utilització de murs de càrrega de formigó, formant capses (o immensos pilars amb espai interior) és capaç de construir un espai interior de l'habitatge enormement ric des d'un punt de vista arquitectònic i espaial, generant un espai fluid i continu que diferència subtilment cadascuna de les peces del programa.
La prova de foc del projecte és imaginarse la planta sense cap adjudicació programàtica dels espais. La qualitat arquitectònica i formal seguiria sent la mateixa.
Un bon projecte d'habitatges per força ha de referir-se a l'entorn i generar espais públics de qualitat. Però no serà un bon projecte si finalment la qualitat de l'espai interior de l'espai habitable no està a l'alçada dels seus plantejaments urbans. JB
Projecte Ninetree Village
Web de David Chipperfield
En aquests moments hi ha una magnífica exposició de dibuixos, fotos maquetes de David Chipperfield al Design Museum de Londres. És una magnífica ocasió d'agafar un Ryanair i veure-la, junt amb l'exposició d'Anish Koopor a la Royal Academy of Arts i el pavelló temporal de la Serpentine Gallery de SANAA.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada