Reflexió de Bjarke Ingles sobre l'arquitectura

Després de veure el vídeo de BIG (molt recomanable) he entrat a la wikipedia (sabieu que havia estudiat a l'ETSAB?) i he trobat això:


"Històricament, el camp de l'arquitectura ha estat dominat per dos corrents extremadament oposats. 
Per una banda, un estil avantguardista ple d'idees disparatades. Sortides de la filosofia, el misticisme o d'una fascinació pel potencial formal de les visualitzacions informatitzades, estan normalment tant lluny de la realitat que no es queden en altra cosa que en curiositats excèntriques.
Per altra banda, hi ha les ben organitzades consultories que construeixen predictives i avorrides caixes d'alt standard. L'arquitectura sembla que estigui entre aquests dos fronts infèrtils: o una utopia naif o la petrificant pragmaticitat. 
Nosaltres creiem que hi ha una tercera manera que resideix en terra de ningú, entre els contraris diamètrics. O potser en el petit però fèrtil solapament entre els dos. Una arquitectura utòpica pragmàtica que té en compte la creació de llocs social, econòmic i medioambientalment perfectes com a objectiu pragmàtic."




“ Historically the field of architecture has been dominated by 2 opposing extremes. On one side an avant-garde full of crazy ideas. Originating from philosophy, mysticism or a fascination of the formal potential of computer visualizations they are often so detached from reality that they fail to become something other than eccentric curiosities. On the other side there are well organized corporate consultants that build predictable and boring boxes of high standard. Architecture seems to be entrenched in two equally unfertile fronts: Either naively utopian or petrifying pragmatic. We believe that there is a third way wedged in the no mans land between the diametrical opposites. Or in the small but very fertile overlap between the two. A pragmatic utopian architecture that takes on the creation of socially, economically and environmentally perfect places as a practical objective."