The Why Factory | Winy Maas | Belgrade

Acabo de tornar de Belgrade, on he estat tres dies per donar una xerrada dins un cicle de conferències organitzat per la revista ORIS i l'experiència ha sigut molt interessant. La ciutat m'ha impactat molt, amb una absència d'edificis moderns que la fa molt diferent d'altres ciutats europees, una mostra important de la característica arquitectura funcional comunista i la sorprenent presència d'alguns edificis bombardejats en la guerra de fa deu anys que encara estan en el mateix estat al bell mig de la ciutat per la manca de decisió sobre el que s'ha de fer amb ells. Tramvia, Trolebús, urbanització dels carrers en molt mal estat, etc..... tot plegat dona una imatge de Sèrbia molt allunyada encara dels estàndards occidentals europeus als que estem acostumats.  
El congrés Days of Oris in Belgrade, en contrast, molt ben organitzat tal i com és habitual amb tots els actes que organitza ORIS, una de les millors revistes d'arquitectura actuals establerta a la veïna Croàcia, a Zagreb. L'acte es va fer a la seu dels antics sindicats comunistes amb un auditori de més de 1000 persones vingudes de diferents països (Eslovenia, Austria, Croacia, Macedonia, etc...). Els conferenciants en ordre d'aparició: Martin Lejarraga, De Arkitekten Cie, Branislav Mitrović un arquitecte serbi i jo mateix que vam fer tots de teloners de l'starchitect Winy Maas que va estar esplèndid en la seva xerrada.


Els sopars amb tota aquesta gent interessantíssim, especialment les converses amb arquitectes locals que estan molt interessats en l'experiència de Barcelona i també amb els arquitectes de De Arkitekten Cie, el despatx responsable de l'edifici de "The Whale" a Amsterdam que hem comentat algun cop a classe i que son tots dos de procedència croata, així com sobretot les converses sobre arquitectura amb el Winy Maas que va venir amb la seva dona i els seus tres fills aprofitant uns dies de vacances. 
Els llocs on ens van portar anaven des de la iconografia més sèrbia (una edificació tradicional al bell mig del Danubi al que s'arribava des de una passera de fusta) als locals més rabiosament moderns que ja voldríem nosaltres a BCN. Les xerrades van ser totes molt diferents e interessants, molt especialment la del Winy Maas que va ser la darrera i el qual va ser rebut amb uns aplaudiments i crits dignes d'una estrella del rock. 
 La xerrada del Winy Maas ,membre de l'estudi MVRDV, es titulava "What's next" i partia de la convicció de que l'arquitectura té un paper fonamental en el progrés de la societat i de que en uns moments de canvi com els actuals és necessari un posicionament intel·lectual més que no formal i estètic. Des d'aquest punt de vista, i amb un format de conferència més proper a les del TED amb powerpoints amb conceptes molt clars i recolzats amb estadístiques més que no en projectes d'arquitectura, va anar desgranant les seves tesis. Va comparar la generació de utopies arquitectòniques i la seva importància al llarg de la història de l'arquitectura amb el moment actual on l'arquitectura està massa tancada en temes formals i va criticar la manera de treballar dels arquitectes contemporanis, molts cops basades en el que ell anomena "copy paste". Va parlar dels desequilibris territorials entre el primer i el tercer mon (estadístiques basades en qualitat de vida i població) i va proposar sistemes de densificació de ciutats com a model de sostenibilitat de les ciutats del futur. 
Per altra banda, va explicar també que ha muntat una plataforma de generació de teories urbanes anomenada "The Why Factory" de la que va dissenyar també la seu provisional al bell mig del pati de la Universitat de Delft (foto), després que el Berlage Institute s'hagués cremat....  
En resum, molt interessant....

De vegades tots plegats critiquem algunes d'aquestes figures sense coneixement i amb una excessiva frivolitat. 
El que no es pot dubtar d'aquest personatge és el seu compromís amb la teoria arquitectònica (porta publicats ja uns quants llibres, alguns d'ells molt influents), la seva producció i la petjada visible en les joves generacions d'arquitectes (BIG per exemple). 
No hauríem de criticar allò que nosaltres no hem sigut capaços de fer.... 


Tal i com em va dir Kees Kaan, (Claus & Kaan) amb qui vaig estar dinant a Barcelona el passat dimarts, és possible que l'arquitectura catalana s'estigui mirant massa el melic i busqui els referents tan sols dins de la pròpia arquitectura, quant a la resta d'Europa els arquitectes estan molt més oberts a rebre influències de tot tipus d'entorns (econòmics, socials, artístics, mediambientals, etc....) Aquesta, i la falta de risc en els projectes, que molts cops semblen arquitectures de fa 25 anys, son segons ell i també Winy Maas, l'autèntica causa del mal moment de l'arquitectura catalana....
Potser que comencem a fer alguna cosa...  


Jordi Badia