dijous, 4 de novembre del 2010

World Architectura Festival | Barcelona 3-5 November 2010

Muy curioso este festival de arquitectura... Vienen los mejores arquitectos del mundo a dar conferencias (ayer David Chipperfield y BIG entre otras figuras), se dan seminarios sobre temas interesantísimos (la renovación de los tejidos urbanos o la transformación de Barcelona con una charla de Acebillo) y vienen todos los arquitectos de toda a Europa para encontrarse, hacer networking y ver las últimas novedades y tendencias....
Y en Barcelona no se habla de ello.... Ningún cartel en la Escuela de Arquitectura, ninguna mención por parte de los profesores a los estudiantes, ninguna intervención institucional de la Universidad en el evento....
El Festival más importante de Arquitectura de Europa, sin ningún tipo de duda, se hace en Barcelona y es absolutamente ignorado por la Universidad, el Colegio de Arquitectos y la mayoría de profesionales de esta ciudad... Que narices nos está pasando?  Jordi Badia
WAF website

7 comentaris:

  1. Lo mismo nos preguntamos en diarioDESIGN!!!! Que ya dimos cobertura a este evento el año pasado, y haremos lo mismo en esta edición.

    ¿Será que lo que sale del circuito de las instituciones de aquí, no interesa a las instituciones de aquí?

    Los ingleses lo llaman ser "parochial". Nos ahorramos la traducción.

    El WAF es un IMPRESCINDIBLE para todo profesional de la arquitectura, que quiera saber qué pasa en el mundo.

    diarioDESIGN

    ResponElimina
  2. Jordi, En estos días me estuve preguntando exactamente lo mismo! Cómo puede ser que pase tan desapercibido con la importancia que tiene.Es increíble!.

    ResponElimina
  3. Lo de siempre: nosotros, nosotros, nosotros.. el famoso "mirarse al ombligo" y dar la espalda a todo lo nos pueda aportar el de fuera.

    ResponElimina
  4. Nosotros estamos cubriendo el evento y estamos totalmente de acuerdo. Es sorprendente como ya no solo propuestas alternativas sino incluso una de la evergadura del WAF sean tan ignoradas. ¿Miedo a no obtener el mismo reconocimiento que se obtiene en los eventos de toda la vida? ¿Desprecio a una iniciativa que no es controlada por los mismos de siempre?

    ResponElimina
  5. Què cony és un "mejor arquitecto del mundo"?

    hi ha un rànquing? 10 punts per una Gold Medal del RIBA? 15 punts per una entrevista a can Charlie Rose? 20 punts per un Pritzker? 30 punts per haver estat objecte d'un monogràfic d'El Croquis? 40 si surts citat en un llibre de Koolhaas? ... Please elaborate that.

    Aquest festival és un acte de propaganda (un de tants) de la "crew" de l'Architectural Review.
    Fot riure que un festival que tot just té dos o tres anys de vida pugui ser considerat, sense més, el "más importante de Europa". "Importante" perquè? Pels canapès?

    Menys festivals i més preocupar-se per no fer jardins que després l'Ajuntament no té manera de mantenir i ha de fotre enlaire. O no haviem quedat que haviem enterrat això de l'iconicisme - del qual aquest festival n'és un fill tardà, la última "perla" de l'adoració cega cap a les prèdiques i pontificacions de caire genèric i universal -i.e., insubstancials-, que els Chipperfield d'aquest món escampen, tal com el Papa escampa "la paraula", en festivals com aquest o xerrades repetitives i típico-tòpiques en universitats d'arreu.

    Les reflexions interessants en arquitectura mai surten d'aquests "guateques". No sortien dels vaixells del CIAM ni les reunions del Team X, ni sortiran mai dels WAMs de l'AR ni, pel què es comenta, dels Solar Decathlons. Surten de quan el Corbu es tancava a l'estudi com un mussol i rumiava, de quan els Smithsons es trencaven la closca a casa seva i de quan Zumthor o el mateix Chipperfield s'estan a caseta - fent de monjo el primer, o llegint llibres sobre Schinkel per fer-ne interpretacions contemporànies el segon.

    Ah, i la idea que aquest cony de festival és imprescindible per saber què passa al món de l'arquitectura d'avui en dia és hilarant. Un parell de mesos de repassar notícies a Archinect, ArchDaily, etc, et proporciona moltíssims més recursos - "enllaçats", concatenats, "wikipediats", multi-referencials (i.e., no exclusivament arquitectònics) - dels que mai pugui proporcionar la mandanga de l'AR. No va pas passar sense pena ni glòria el ditxós festival en les edicions passades perquè sí, va passar desaparcebut perquè se li veu el llautó d'autoerigir-se com a "guia" i referència només per portar la marca de la revista degana de crítica arquitectònica occidental. Si en saben de fer màrqueting aquella gent...

    Ok, now... flame me.

    ResponElimina
  6. amargura? ... whatever, pal; ignorance is bliss.

    Gira la truita: a pilota passada, què n'ha quedat de la primera edició? la del 2008? i de la del 2009? Justifica la suposada mega-preponderància a posteriori, quin és el pòsit de les passades edicions? Com a canviat l'arquitectura el WAF? Evidències, no "palabrería".

    Cap. Tot és una mega campanya de propaganda de les revistes de l'EMAP.
    El WAF és un invent d'EMAP. EMAP és el grup mediàtic que edita el Architects' Journal, Architectural Review, Broadcast, Construction News, Drapers, Health Service Journal, Local Government Chronicle, Nursing Times, Retail Week, Recycling & Waste Management and Screen International.

    El WAF és un "òrgan de propaganda". Un "BCN Meeting Point" de starchitects. Ni tan sols té el "caché" acadèmic d'un CIAM o una reunió de l'UIA, com la de BCN el 1996. I no el té aquí ni el té enlloc, pel que es veu, més enllà de la zona d'influència d'EMAP: ses illes britàniques, tan endogàmiques elles quan volen, i tan brillants alhora d'orquestrar grans crits d'atenció cap a les seves erupcions de cultura popular, inclosa l'arquitectònica. El mateix per les RIBA medals per a anglesos que hagin construït a l'estranger.

    Estaria bé que algú fes un resum de les intervencions per il·luminar-nos als que pensem que tot plegat és una "fantasmada". I aleshores, i només aleshores, algú podrà dir que és un festival super-important, un cop validada la sotsdita importància pel contingut vessat, per la substància exposada -i que aguanti, si pot ser, més d'un anyet de rellevància professional-, no per la "rating" iconicista dels noms que surten al cartell del festival.

    Creure's que Ingels -un paio divertit, ocurrent quan vol amb les seves bicicletades amunt i avall dels seus propis pavellons, però molt lluny de tenir el super talent que sembla que alguns li volen atorgar, i que no és més que un "mix" d'OMA i MVRDV portar sovint a l'extrem de l'absurd- pot "sustentar" un festival com aquest és creure "massa".

    Chipperfield i Acebillo, el primer per no tenir cap preponderànica teòrica (sí projectual), i el segon perquè, desenganyem-nos, en ple any 2010 sembla, i mirat amb el pas dels anys, que el seu potencial d'innovació analítica ja va quedar prou rentabilitzat durant la seva estada al consistori i qui més qui menys se sap de memòria quina visió de l'urbanisme barceloní té (explicat i explicitat del dret i del revés), no aguanten el potencial hiper-magnificat d'aquest tinglado ni de conya.

    Ow, i també hi participa Mr. Blob... Gosh! Will Alsop!? .... geez. *rolling eyes*

    Have fun... :).. "festivalitilitzar" l'arquitectura en ple any 2008 (ah!! just quan Lehman Bros. van petar) no era més que la conseqüència lògica -que de tant oportunista aconseguia resultar coherent en AQUELL (no aquest, any 2010) context- a una dècada de "desmadre total"... em repeteixo: els britànics en saben molt de vendre's, autèntics experts. I mira, si algú pica tot això que tenen guanyat: més starchitects britànics en jurats internacionals, en "chairs" d'alguna Ivy League, encàrrecs a dit aquí i allà, etc.

    ResponElimina