dimecres, 8 de desembre de 2010

Josep Bohigas | Ciberians


A veces no somos suficientemente conscientes del lujo de curso que estamos compartiendo en la ETSAB (Projectes 56t). El personal que imparte las clases me parece inmejorable, formado como en los mejores equipos de fútbol por una mezcla de diferentes edades y sensibilidades pero compartiendo un objetivo común. 
Por una parte una serie de arquitectos con un gran prestigio profesional basado en numerosos premios y publicaciones en revistas especializadas y con mucha experiencia en lo que podemos llamar la "arquitectura construida". En este grupo se encuentran Antoni Ubach (Espinet-Ubach), Joan Pascual (Joan Pascual, arquitectes), y hasta hace muy poco Esteve Bonell, nada menos que Premio Nacional de Arquitectura  (Bonell, Gil arquitectes) y uno de los estudios de arquitectura más importantes de Barcelona con obras tan emblemáticas como el velódromo de Horta, el polideportivo de la Penya en Badalona y el edificio Fregoli del que hablábamos en este blog hace muy poco.
Por otro lado representantes de una generación intermedia como Pere Joan Ravetllat (Ravetllat-Ribas), coordinador e "ideólogo" del curso y responsable de la "contratación" del personal y por supuesto también con una amplia colección de arquitectura construida  o yo mismo Jordi Badia (BAAS).
Sin olvidar arquitectos más jóvenes, que apuestan decididamente por tener un estudio profesional que concurse y construya,  que aportan al curso frescura y energía y una visión necesariamente diferente de la profesión, evitando que el curso de convierta en un "cementerio de elefantes"... En esta lista están Josep Ferrando (JFB), Marta Peris (Peris-Toral), finalista de los Premios FAD de arquitectura 2009 entre otros muchos reconocimientos y Ibón Bilbao (Aq4). Suyas son algunas de las mejores clases teóricas que se imparten en el curso, sobre sistemas de agregación, tipologias contemporaneas o sobre  arquitecturas ejemplares....
El curso, que hereda toda una tradición de cursos sobre la vivienda en la ETSAB, se llama "Habitatge i Ciutat" (vivienda y ciudad) y parte de la idea de que el tejido residencial es el que construye la parte más importante de la ciudad y el responsable último de la calidad del espacio público. Por ello incide de manera especial en la implantación y en la relación con el lugar (siempre Barcelona) valorando especialmente la calidad de los espacios públicos que se obtienen como resultado de la forma. Todo ello con ejercicios de gran formato (en este momento estamos trabajando con 400 viviendas) a medio camino entre la arquitectura y el proyecto urbano, siempre con una base real (concursos o encargos reales) con la intención de enseñar una arquitectura con intención de ser construida. En el ejercicio se trabaja desde la implantación en el lugar, el sistema de agregación y el detalle de la vivienda y aspectos como la estructura, las instalaciones o la normativa forman parte de la realidad del proyecto tanto como la topografia, la orientación o la economia de recursos.
A todo este lujo de curso se incorporó el año pasado Josep Bohigas (BOPBAA), con toda su ilusión y energía, añadiendo una nueva dimensión y visión a la idea de vivienda contemporánea (sistema, participación) y enriqueciendo de esta manera un curso que parecía inmejorable.
He encontrado por casualidad este video, de Ciberians, que resume un poco parte del ideario que Josep Bohigas trabaja en su taller de manera admirable.
Lo dicho, un lujo poder participar en este magnífico equipo del que no me canso de aprender, probablemente incluso más que mis propios alumnos.... Jordi Badia

3 comentaris:

  1. Ben segur que no en som pas conscients, del luxe que suposa cursar amb aquest professorat... És innegable que estem en un curs clau de la nostra formació, i poder aprendre i descobrir al costat de tots aquests arquitectes és fantàstic.

    Posats a reblar el clau, i amb tot el respecte -car és tan sols el meu parer-, després d'haver revisat altra vegada l'obra d'en Ravetllat, tinc certs dubtes sobre si realment consideraria la seva arquitectura al mateix nivell que la resta. Veient els habitatges a Gavà, Sant Just, etcètera, es copsa certa tendència (sobretot en planta) a caure en els tòpics, això és, un excés de compartimentació, banalitat en la distribució,... traduïts en poca qualitat espaial. En aquest sentit, trobo força més ben resoltes les plantes, per posar un exemple, de la Marta Peris, on els límits dels espais i les visuals són molt més difosos, i s'aconsegueix un continum espaial molt interessant...

    Però vaja, l'arquitectura també té una vessant subjectiva!

    En tot cas, donar les gràcies a tots perquè indubtablement, aquest és el curs més complet, apassionant i engrescador de tots...!

    ResponElimina
  2. Ostres, doncs jo no estic d'acord amb el que dius del Ravetllat. Crec que projectes té projectes interessantíssims com el Front Fluvial de Santa Coloma - que sap jugar amb una gran escala de ciutat i a poc a poc va reduint-la mitjançant gestos volumètrics fins ficar-se dins l'habitatge que acaba resolent amb una planta molt treballada - o Tucumán, que parteix d'un mòdul que es repeteix però no es el mateix degut a la geometria del solar, separant el dins i el fora però conservant la idea de ciutat tan a llarga distància com a la curta amb un bassament i acaba portant el carrer dins l'edifici mitjançant una passera que crec que espaialment es força interessant...
    Penso que tots els professors tenen els seus tics, però realment formen un equip sensacional del qual se'n pot aprendre individualment i, sobretot, com a conjunt.

    ResponElimina
  3. Bé, és que l'arquitectura pot arribar a ser tant personal, que hi ha arguments que són difícils de rebatre...!

    Tot i això, no vull ofendre ni molt menys en Ravetllat, ja que el considero un bon arquitecte malgrat les meves preferències, però com ja he dit, la seva arquitectura no em desperta el mateix interès de la manera que ho fan els altres -sense generalitzar-...

    Quan miro obra d'en Bohigas, la Peris especialment, etcètera, per no dir d'altres experts en plantes com en Pascual o el ja retirat Nadal,... aquesta arquitectura sí que em commou.

    I vull afegir, que commoure és, personalment, força més difícil que impressionar: l'arquitectura d'en Foster (per ex) pot impressionar -de fet no és que pugui, sinó que realment impressiona-, però en canvi et commourà un petit interior de n'Aalto o de qualsevol d'aquests arquitectes que he esmentat.

    Dit això, veient aquests projectes del Front Fluvial o el Tucumán, no em succeeix cap d'aquestes sensacions -que d'altra banda, tampoc exigeixo a tota arquitectura!-. La impressió que em donen aquests projectes és que, a nivell d'habitatge, són força senzills: hi trobo a faltar la ma del bon arquitecte, que donaria una volta més de cargol a la planta, que ara mateix només està resolta correctament. Crec que es pot anar més enllà.

    En fi, cadascú té la seva manera de fer, de pensar i de projectar, i ja és bo que difereixis del meu punt de vista!

    Sigui com sigui, el que no podrem negar -i en això sí que estic amb tu-, que tenim a l'abast un repertori d'arquitectes i per tant de visions i coneixements, tant de l'arquitectura com de la cultura, que no podem deixar escapar, i dels quals n'hem de saber extreure tota la saba possible...

    Ja en parlarem a l'Escola (si encara hi estàs cursant!)!

    ResponElimina