Avui, no sé per quina raó, recordava aquest edifici que vaig tenir ocasió de visitar l'any passat a Zurich. Es tracta d'una mena de residència assistida, amb habitatges per gent gran i una sèrie de serveis comuns (menjador, bugaderia, sala d'estar....) a planta baixa. Tot i que no es tracta d'un edifici d'habitatges convencional crec que és una bona idea que el conegueu, de fet no recordo si ja havia sigut objecte d'alguna entrada en aquest mateix blog, però tot i així val la pena tornar-lo a estudiar.
Comenceu fixant la mirada a l'emplaçament. Observeu com la forma de l'edifici respont de manera diferent als dos carrers amb els que fa cantonada. A un d'ells, s'alinia, respectant el que fan la resta dels edificis que donen façana al carrer. A l'altre recula generant una plaça d'accés i tracta de buscar la forma i l'escala necessària per adaptar-se a la resta d'edificis, aillats i d'una escala més petita.
Observeu també la planta tipus, el disseny dels nuclis, el moviment de la forma i com les tipologies (repetitives, constants) la segueixen, el punt on el passadís es converteix en espai de repós i toca a la façana inundant de llum els espais de pas... Important també el paper de les terrasses i com aquesta planta es transforma en una façana de forats lineals...
Molt interessant. També és interessant el grafisme amb que es dibuixen les plantes.
Que us aprofiti ! JB.
link al projecte
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'altre dia ens explicava Miller una anèdota d'aquest edifici que crec que es molt significativa de la seva arquitectura: el dia de la inauguració l'arquitecte municipal va fer tard, i desprès d'aquesta va anar a disculpar-se als arquitectes pel seu retard. Va dir que estava venint en bicicleta, i que en passar per davant de l'edifici no el va reconèixer i va passar de llarg. Quan es va adonar va girar cua i va arribar tard. En Miller la va explicar ple de satisfacció, i trobo que aquesta humiltat manca molt a l'arquitectura actual (tal com també deia Caruso).
ResponElimina