Un dels millors projectes de Ricard Bofill junt amb el del carrer Nicaragua i el de Joan Sebastian Bach. La primera època d'aquest arquitecte va ser extraordinària. Interessant la planta tipus però sobretot la formalització de la façana amb elements com les gàrgoles o la gelosia, tot resolt amb peces ceràmiques. La imatge que dóna l'edifici a la plaça amb els talls estrets horitzontals és d'una gran força i d'un llenguatge molt personal.
link a la web
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
What was Bofill trying to do when he made this building? Design a detail that could be used to generate an entire building system? Shock his more literal-minded modernist colleagues with an almost ornamental approach to architecture, almost reminiscent of Frank Lloyd Wright? I agree that it's a very strong statement, but what was the force of this statement at the time in Barcelona?
ResponElimina