dimecres, 2 de juny de 2010

Stan Allen | BiArch

Sé que es un momento de mucho trabajo..... pero yo de vosotros no me la perdería.....
BIARCH.Auditorio de la Pedrera de Caixa Catalunya ,Passeig de Gràcia 92 BARCELONA. 11 de Junio de 2010. A las 19,00 h
se presentará la segunda “Open Lecture” del ciclo primavera 2010, a cargo de Stan Allen –Decano de la School of Architecture (SOA) de la Universidad de Princeton– con una conferencia que llevará por título “From Object to Field (and back)”.
Además de su trabajo como profesor y Decano , Allen dirige su propio despacho, Stan Allen Architect, desde 1990. Tras estudiar en Brown, la Cooper Union y Princeton, trabajó para Richard Meier en Nueva York y Rafael Moneo en España. Durante más de 12 años fue profesor en la Graduate School of Architecture, Planning and Preservation (GSAPP) de la Universidad de Columbia (1989-2002).
De su obra construida, destacan el Centro de Música Contemporánea de Taichung en Taiwan, los edificios para los Jardines Botánicos de la Universidad de Puerto Rico, un proyecto para la Paju Book City en Corea, así como una vivienda prototipo en los Hamptons, en el estado de Nueva York. Ha publicado dos monografías: Points and Lines: Diagrams and Projects for the City (Princeton, 1999) se concentra en su obra, mientras que Practice: Architecture, Technique and Representation (G+B Arts, 2000) reúne una serie de ensayos críticos y reflexiones en torno a la técnica y la representación arquitectónicas.
El arquitecto madrileño Arturo Franco hará la introducción. La conferencia se transmitirá en directo a través de Internet.
link video Stan Allen (no os lo perdais: una facultad de arquitectura no debe ser sólo un centro de formación de arquitectos sino que debe trabajar para el progreso de la arquitectura....)
link a la web del telonero Arturo Franco (os acordais de la intervención en Matadero de uno de los futuros mejores arquitectos de España ?....)

4 comentaris:

  1. doncs a veure si s'esforça a donar-li una mica de contingut a la conferència perquè el video del link és considerablement insubstancial...

    no cal ser "dean" ni haver anat mai a Princeton per entendre que qualsevol escola tècnica té una "double mission" -com diu ell-: formar en la tècnica i fer progressar la sotsdita tècnica... en arquitectura o en un FP de fusteria i moble.

    Hi ha un senyor al video que mig-badalla... qui sap si serà un presagi.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Home tractant-se d'un video de 1 minut i mig crec que la substancialitat que es pot extreure no és massa elevada. Tot i això, jo sí que em quedo amb la idea que titlles de obvia o immediata, tant de bó fós així.
    Les escoles tenen la tasca de formar, sí, però la missió més important és, potser, fomentar la investigació cap a noves vies de progrés. La primera es realitavament fàcil d'aconseguir, pero la segona...
    Definitivament cal, primer, incitar a l'aprenent a superar al mestre, i segon, comptar amb mestres que siguin conscients i ajudin aquesta tasca.

    ResponElimina
  4. "La primera es realitavament fàcil d'aconseguir, pero la segona... "

    No sé jo si la primera és fàcil d'aconseguir, però crec que la segona és més "extraescolar" que no pas "escolar"... de fet és més una via personal i individual -fora de l'escola- que no un procés acadèmic. El mestre "real" és el jefe del despatx, no el professor de l'escola. O almenys és el que he viscut fins ara. I la investigació és un "neguit" o curiositat que no es pot inculcar als estudiants així com així... és com el talent a l'hora de dissenyar: o és té o no és té. Al cap i a la fi, és un procés molt complicat i l'atzar hi té molt a dir.

    El comentari sobre l'Allen tenia una mica d'ironia. He llegit per aquests "fòrums de déu" (la xarxa, vaja) que aquest paio, Princeton o no, Ivy League o Community School, és dels que fot el dit a la llaga i va prou al gra. Sense la retòrica pseudo-literària i superflua (auto-cites referencials, opacitat dialèctica en pro d'una vocació d'escriptor o filòsof de tercera, etc.) que tant agrada a alguns i que tant ens aborreix a d'altres.
    O això és el què he sentit a dir. Que mai se sap. A veure si la puc veure via Internet.

    ResponElimina