El conjunto de edificios de la Ciudad de la Justicia de Barcelona y de L’Hospitalet del Llobregat ha sido galardonado con el prestigioso premio RIBA Award 2010. El proyecto de David Chipperfield y del estudio b720 Arquitectos, liderado por Fermín Vázquez, ha sido escogido junto con ocho proyectos europeos entre los cuales destaca el MAXXI, National Museum of XXI Century Arts (Italia) de Zaha Hadid Architects, la embajada británica en Varsovia de Fretton, Tony Architects, el Campus Palmas Altas (España) de Rogers Stirk Harbour + Partners o el Neues Museum (Alemania), también firmado por Chipperfield.
Los premios del Royal Institute of British Architects (RIBA) tienen por objetivo premiar la “excelencia arquitectónica” de los miembros de dicha institución británica y reconocer aquellos edificios que “aportan valor a la vida de la gente”, según las declaraciones de la presidenta del RIBA Ruth Reed. No es la primera vez que un proyecto realizado conjuntamente por los estudios de Chipperfield y Fermín Vázquez recibe este galardón. El edificio Veles e Vents, sede de la America’s Cup de Valencia, consiguió en 2007 el RIBA European Award; posteriormente el proyecto quedó finalista en el RIBA Stirling Prize, máximo reconocimiento británico en arquitectura.
Aquests RIBA Awards són una broma...
ResponEliminahttp://en.wikipedia.org/wiki/RIBA_European_Award
Bàsicament es dediquen a premiar edificis fets per britànics fora de ses illes (ses illes britàniques) indiscriminadament... a sac: si hi ha un projecte amb un "budget" important i hi ha un britànic involucrat pel mig, doncs au, una medalleta. Aquest any hi ha més de 100 (!!!) premiats... el 2008 n'hi havia 92...
"I tothom sap" -com diuen Mishima- que la Ciutat de la Justícia és un projecte fluix, fluix... de 2on o 3er TAP. Una còpia de l'Institut Francès de Coderch (que al seu temps és una còpia d'El Noticiero Universal de Josep Maria Sostres, i aquest últim és al seu temps una recreació -imitació, plagi- ibèrica de Mies, etc...), multiplicada per 8 i pintada de diferents colorins (perquè ja se sap que Barcelona és una ciutat de "colorins"... modernistes).
Tot plegat fa riure. L'Stirling Prize sí que té sentit, només el guanya un edifici, que per força ha de reunir qualitats arquitectòniques destacables -que no vol dir, excel·lents-.. igual que la Gold Medal que premia tota una trajectòria (encerts i errors):
http://en.wikipedia.org/wiki/Stirling_Prize
http://en.wikipedia.org/wiki/Royal_Gold_Medal
Recorda a Woody Allen a Annie Hall quan l'arrenquen del seu estimat i culturalment salvatge Nova York i el porten a Los Angeles, els L.A. de Hollywood, surfers i hippies: "Tot el que sabeu fer en aquesta ciutat és donar premis".
So there. Menys premis "a tuti plen" i menys fer Ciutats de les Justícies que arribats el primer mes ja tenien els jutges queixant-se del passadissos estrets, de les faltes de magatzem, de les incompatibilitats de les sales i dels programes, etc. I a sobre la disposició dels blocs sobre el terreny fot pena de tant mal girbada. Però com que l'ha fet un britànic...
Com deien Public Enemy, "don't believe the hype".
I perquè doneu el link a una pàgina madrilenya que no té res a veure amb els RIBA? aneu directament a les fonts de la informació, que després les coses semblen el què no són:
http://www.architecture.com/Awards/Home.aspx
101 edificis premiats!... si és que això sembla les Creus de Sant Jordi de la Generalitat, qui no en tingui una és només perquè no ha anat a recollir-la. Al final les regalaran cada 23 d'abril a qualsevol ciutadà que hagi ajudat a una anciana a travessar el Passeig de Gràcia, de tants premiats que hi ha.
Per no parlar de la quantitat immensa de premis d'arquitectura de credibilitat absurda otorgats per empreses de finestres, d'associacions d'instal·ladors de terres radiants i de certificadors d'ISO. Tot plegat fot entre pena i riure.
No estic gaire d'acord amb aquest comentari. La Ciutat de la Justícia és un macroprojecte que integra amb un grau d'excel·lència inigualable tots els serveis judicials de la ciutat. Des del punt de vista arquitectònic, els edificis es caracteritzen potser per un aspecte hermètic que s'esvaix tan bon punt entres en contacte amb l'edifici i "es viu de prop".
ResponEliminaEls interiors són d'allò mes lluminosos i em va cridar moltíssim l'atenció com quatre blocs aparentment separats queden units per un atri comú diàfan, amigable per als usuaris i que crea un espai gairebé públic sense barreres.
Recomano la seva visita (es pot entrar a l'atri sense haver de fer cap gestió excepte passar per l'arc de seguretat).
Respecte als premis Riba, si no m'equivoco se n'han entregat només a nou projectes europeus i un d'ells ha recaigut en la Ciutat de la Justícia. Crec que es tot un mèrit i un reconeixement del qual ens podem sentir orgullosos com a ciutadans de Barcelona.
És més, el projecte va cumplir els temps previstos i la pressupost acordat, sense passar-se ni un euro. Tot un mèrit, crec jo.
Lucía,
ResponElimina"Un grau d'excel·lència inigualable"???
No pas per als usuaris del complex en qüestió... alguns fins i tot en reclamen la reforma "integral"!:
http://www.btvnoticies.cat/2010/01/27/els-jutjats-de-guardia-tenen-problemes-despai-a-la-ciutat-de-la-justicia/
No sé quin coi de grau d'excel·lència pot tenir un edifici els clients del qual en demanen la reforma integral... al cap de mig any d'haver-se inaugurat!
Tot plegat demostra que ni Chipperfield ni l'"ínclit" Fermín Vázquez (notis la ironia al fer servir l'adjectiu) tenen ni idea de com funciona un espai dedicat a jutjats.
Per tant, demostrat que aquest complex NO pot rebre cap premi pel seu funcionament (més aviat al contrari, hauria de ser apuntat amb el dit com a exemple NO útil de organització de dependències judicials), només queda una opció per premiar aquest projecte: la plàstica. La pura plàstica, el valor estètic, artístic, paisatgístic. L'excel·lència en el desplegament cromàtic i tectònic. La textura. La inspiració poètica, la trascendència cultural... You name it.
I sobre els RIBA: s'entreguen a projectes fets per britànics (i només britànics) arreu. Quants "grans" projectes (grans en tamany o en publicitació corporativa dins del gremi de l'arquitectura) et penses que hi ha hagut a Europa l'últim any (any de crisi total, per cert)? Pocs, poquets.
Per tant aquest premi, com el de Veles e Vents de l'edició anterior, no té cap valor crític, ni pedagògic. No es mereix cap premi arquitectònic. Només és una mostra de corporativisme patri per part d'uns jutges britànics, sobre uns projectes fets per britànics, i en relació a uns premis organitzats pel "COAC britànic" -el RIBA- de cara a vendre "marca" arquitectònica britànica a l'estranger.
O, en tot cas, i si decideixes donar-li crèdit als RIBA, explica el valor arquitectònic (i oblida't de la capacitat de funcionament del complex perquè els usuaris te'n negaran l'argument) que tenen els nous prismes aquests en relació a l'Hospitalet de Llobregat, en relació a la historiografia catalana, o en relació a la producció arquitectònica global... i deixa estar si a l'atri hi ha llum o hi ha un graó mal col·locat on les administratives ensopegeuen cada dos per tres.
Valora el complex, el projecte, com a actuació global i busca'n un argument que es mereixi, no ja salvar-lo d'una reforma integral com en reclamen alguns usuaris, sino senzillament que es mereixi un premi. Perque jo no en veig cap.
(no conec els detalls sobre el pressupost estimat ni les modificacions posteriors, però que aquest macro-projecte no es passés ni un euro del PEM inicial no m'ho crec ni de conya... I sobre els temps previstos, millor que repassis la història particular d'aquest complex, iniciat sota el mandat Pujol, i acabat sota el mandat Montilla -i en Maragall pel mig- perque no només va durar una eternitat, sino que fins i tot van obligar a Chipperfield a fer i refer el projecte un cop els 'sociates' van accedir a la conselleria de justícia el novembre del 2003.)