divendres, 3 de desembre de 2010

Edificio FREGOLI | Esteve Bonell

Visto en el BLOC ..."Merecedor del premio FAD 1975, en este edificio plurifamiliar Bonell recuperó algunos de los conceptos propios del racionalismo de los años treinta, como las viviendas dúplex y la asimetría de la composición. Ésta queda reflejada en la alternancia entre diversos tipos de aperturas, que contrastan con la opacidad de las dos plantas superiores."
 Vista la polémica creada a partir del Walden 7 (gràcies Mèdit), debo admitir que mi comentario sobre el Walden 7 era exagerado (mi condición de profesor me obliga a veces a asumir un papel de Cheerleader  moviendo el pompón, en una exageración constante para motivar a una generación de estudiantes excesivamente apagados, que en otros ámbitos puede no comprenderse a veces... mis excusas a Medit y a su anónimo replicante...).
Pero con el espíritu de mantener la polémica  (discusión arquitectónica e intelectual) vuelvo a proponer otro de los edificios interesantes de viviendas en Barcelona (la Cheerleader vuelve a mover el pompón y dice "probablemente el mejor edificio de viviendas de Barcelona" con la esperanza de que alguno de sus estudiantes se digne a buscar más información sobre una obra que deberían conocer todos).
Curiosa la relación de Esteve Bonell con Ricard Bofill. Parece que Esteve estuvo trabajando en su época de estudiante en los proyectos más interesantes de Bofill (Joan Sebastian Bach, Nicaragua, etc...). Fregoli, de la misma manera que Walden 7, también planteaba una nueva manera de vivir, una promoción en cooperativa (los 70's fueron magníficos) que buscaba un esquema que fuera un poco más allá de los típicos pisos burgueses (4 por rellano) que se construian en aquella época del desarrollo salvaje y especulador de nuestra ciudad. 
En resumen, una buena ocasión para revisar esta obra y para seguir hablando de arquitectura, de vivienda y de ciudad. Jordi Badia



3 comentaris:

  1. Deixar fora d'aquesta discussió en Joan Pasqual em
    sembla un error.
    Si bé no existeix un projecte que sobresurti entre els altres ( o tots sobresurten), no fer un esment a la seva implicació en el tema de l'habitage, la minuciositat i recerca constant de la seva obra seria imperdonable.
    Jutgeu vosaltres mateixos
    http://www.joanpascual.com/

    ResponElimina
  2. Jordi, entenc el tema del "cheerleaderisme"... i entenc que és complicat perque jo mateix també vaig sentir un cert "apagament" quan feia entregues de projectes a l'escola... deu ser cosa del sistema acadèmic, suposo..., massa "deadlines" per parar-se a pensar i reflexionar sobre aquestes coses, i poder remenar llibres i revistes tranquilament i a gust sense presses ni pressions. Cada "temps" (escola i post-escola) té les seves ventatges i els seus inconvenients.

    Certament, el títol (impossible i volgudament provocador) de "millor edifici d'habitatges de BCN" crec que li escau millor al Frègoli del Bonell, si mal no recordo un dels primers "grans" projectes amb una estructura calculada per en Brufau, que a l'histriònic Walden (per evitar l'adjectiu "hiper-idiosincràtic").

    Els 70s barcelonins tenen molts edificis d'habitatge plurifamiliar amb plantes curioses i interessants... Can Bruixa (Móra, Viaplana i Piñón), la Casa Fullà (Clotet i Tusquets), coses d'en Nadal, Correa i Milà, en Mitjans (obviament! l'edifici Tokyo no té res a envejar-li a aquestes promocions contemporànies folrades amb persianetes-Coderch), en Barba i Corsini amb l'habitatge social, aquell mini-Pompidou amb escala de cargol exempta d'en Francesc Rius a la part alta de BCN... etc, etc.. hi ha teca.

    Però encara li trobo mancances el Frègoli... subjectives. Les plantes dùplex són interessants, però exteriorment té una monumentalitat un tant desmesurada que no té el que potser seria el millor candidat al títol: l'edifici de Llinàs al carrer del Carme d'El Raval... però ja se sap que cada projecte (i cada solar, cada client, etc) és un món.
    Joan Pasqual és cert que també té una mestria sobre l'habitatge massiu considerable. El bloc del passeig Valldaura n'és un bon exemple.

    Un dia vaig sentir a dir que molta gent (arquitectes) qualifica aquell bloc de Via Augusta d'en Pere Llimona i en Xavier Ruiz i Vallès com el millor "edifici d'habitatges modern" de tota la ciutat... És ja un edifici antic (1964-68), estructura metàl·lica i testers de forjats vistos i façanes rígidament modulades però ben proporcionades, però és cert que, com a mínim, la seva plàstica conserva un atractiu important. Les plantes, però, no són especialment interessants... són mega-habitatges de la part alta de la ciutat, estars i menjadors enormes, 4 habitacions dobles i 5 (5!!!) lavabos.
    Suposo que té més mèrit encabir habitatge públic en un "forat" del Casc Antic, com va fer en Llinàs. Com més gran el repte, més gran la satisfacció per haver-lo resolt.

    ResponElimina
  3. 1_
    Totalment d'acord amb el tema del Joan Pascual. Si parlem d'habitatge a Catalunya ell és un dels referents més importants deprés de Lluís Nadal. N'haurem de parlar en aquest blog. De fet ja ho hem fet. http://tallerjordibadia.blogspot.com/2010/04/joan-pascual.html
    2_
    Mèdit:
    Has fet una llista magnífica de projectes d'habitatge interessants a Barcelona. Seria fantàstic aprofitar-la per començar una sèrie d'entrades recordant tots aquests edificis. A veure si algun estudiant s'apunta i comença a fer-ho, o bé si jo tinc temps algun dia i m'hi poso... potser puc trobar informació al teu blog.
    En un moment en que la imaginació no fa massa acta de presència en la ressolució de les plantes dels edificis plurifamiliars, i on els arquitectes reserven la seva "creativitat" a la banalitat de les façanes no estaria malament recordar que no sempre va ser així... Jordi Badia.

    ResponElimina