Premis FAD 2010

Ahir es van entregar els premis FAD d'arquitectura, paisatge, interiorisme i efímers.

PREMIO FAD DE ARQUITECTURA_IES RAFAL, GRUPO ARANEA

“EL IES RAFAL ES UNA EXCEPCIÓN EN UN TERRITORIO ULTRAJADO POR TANTOS EXCESOS DESARROLLISTAS. EL CONJUNTO FORMA UN BASTIÓN CONTEMPORÁNEO QUE SE DEFIENDE DE LA AGRESIÓN EXTERIOR Y QUE PROPONE INTRAMUROS UN PAISAJE ALTERNATIVO SERENO PERO EMPÁTICO, ABIERTO Y CONFIADO, MONOLÍTICO PERO ARTICULADO. UN AUTÉNTICO INTERFAZ DE OPORTUNIDAD GENEROSAMENTE OFRECIDO AL LIBRE ALBEDRÍO DE LAS NUEVAS GENERACIONES DE ALUMNOS.”

Grupo Aranea

Projecte

Residencia de la Embajada en Canberra, de Burgos y Garrido

La propuesta presentada por Burgos y Garrido ha sido finalmente la ganadora en el concurso de ideas para la residencia oficial de la Embajada española en Canberra. En una primera fase del concurso fueron seleccionados por su currículum nueve equipos: junto al proyecto que finalmente será construido se encontraban los de FOA, Nieto y Sobejano, OAB (Carlos Ferrater), MAP (Josep Lluís Mateo), Solid Arquitectura (Soto y Maroto), Coll y Leclerc, Fernández del Castillo Arquitectos, y Guillermo Vázquez Consuegra, aunque éste último decidió retirarse en la segunda fase. La capital australiana fue diseñada en 1912 en torno a un lago artificial por el norteamericano Walter Burley Griffin, quien ganó el concurso internacional organizado al efecto. Esto poco tiene que ver con el caos de la tradicional ciudad mediterránea, pero la semejanza de la luz, el paisaje y el clima han sido el germen de la propuesta del equipo madrileño para la residencia de la embajada española. Así, se propone construir edificio ligero y aéreo, con las reglas de la construcción seca del Pacífico, y la morfología de una casa articulada y central del Mediterráneo. El ‘carácter español’ se concentra en la disposición espacial alrededor de un patio, una habitación exterior acotada visualmente donde será plantado un alcornoque expresamente traído desde Extremadura. El patio es el centro de la residencia: de él participan todos los espacios y es la prolongación del salón de recepciones. En la fuerte topografía se disponen tres niveles, cada uno de los cuales alberga una parte diferenciada del programa: en la planta baja se sitúa la residencia oficial, el salón de recepciones, la biblioteca, el comedor y el dormitorio de invitados, una pieza baja aloja el vestíbulo y, para dar apoyo al programa oficial, también la cocina y el oficio. En la planta primera se encuentra la vivienda familiar, y en el sótano las instalaciones de servicio. El cuerpo de recepciones es un pabellón más alto y presente que flota sobre el jardín.
link al proyecto

Recents edificis d'habitatges a Barcelona

En el marc d'un curs sobre l'habitatge, cal ser molt sensible al que s'està construint a Barcelona en aquest camp darrerament.
Ahir comentàvem a classe (UIC) la possibilitat de dedicar un dissabte a un recorregut pels darrers projectes interessants que s'han fet d'habitatges a Barcelona. Parlàvem d'anar a veure els magnífics habitatges de la Ronda de Dalt de la Marta Peris que han sigut finalistes dels premis FAD d'enguany, els d'Emiliano López i Mònica Rivera que van guanyar el FAD de l'any passat, els de Coll Leclerc del carrer Londres que van guanyar el Premi Nacional d'Arquitectura l'any passat, els de BOPBAA al Fòrum que acaben d'enllestir, els del Ferrater a la plaça Lesseps, i algun més.
Un dels més interessants (que vaig anar a visitar ahir) és el que figura a la imatge, un edifici de 85 habitatges tutelats de Sergi Serrat i Ginés Egea, dos ex-col·laboradors de BAAS. Tots els habitatges concentren el seu contacte amb l'exterior mitjançant una terrassa que construeix una façana porosa d'una extraordinària expressivitat gràcies a la composició sincopada dels forats. D'aquesta manera els autors han aconseguit construir un edifici d'habitatges sense finestres, quasi una gelosia immensa.
Tot i comptar amb un pressupost mínim, típic dels habitatges públics d'aquest país, s'adverteix un treball molt minuciós en el disseny del vestíbul d'accés que filtra la relació de l'edifici amb el seu entorn, així com també de l'equipament públic que ocupa la planta baixa.
El color blanc, tremendament brillant, el remarca respecte un entorn d'edificis vulgar, i reforça la potencia de la seva composició de façana. Sembla que el projecte pretenia pintar de negre les façanes i els veins s'hi van oposar. Crec que hagués sigut un error. El color negre hauria dissolt els forats en una façana molt més plana. Per altra banda el color blanc comunica un optimisme al conjunt molt adequat per uns habitatges tutelats ocupats majoritàriament per gent gran.
Un gran edifici. JB
link al projecte amb fotografies i plànols de l'ediici