Njric | video

Jean Nouvel: edificio de apartamentos en Manhattan

En el histórico distrito neoyorquino de West Chelsea, al sur de Manhattan, en el número 100 de la 11ª Avenida, cerca del parque urbano High Line y junto a la sede de IAC (InterActive Corp) de Frank Gehry, se alza un nuevo edificio de apartamentos de lujo de 23 plantas de altura, que combina una fachada curva, acristalada y fragmentada con una severa fachada interior en ladrillo oscuro semejante a las de los edificios históricos de la zona. Se trata del condominio antes conocido como 100 11th Avenue, posteriormente llamado Vision Machine y al final rebautizado como Nouvel Chelsea por razones de comercialización.
En la planta de contacto con la calle, un zócalo de siete plantas de altura conformado por un entramado metálico permeable que se separa unos 5 metros de la fachada del edificio configura un atrio semiabierto en cuyo interior flotan árboles de porte medio como en un jardín colgante. En esa banda inferior se encuentran también las terrazas (abiertas o cerradas) de las seis primeras plantas de apartamentos y un patio al aire libre para el restaurante situado en la planta del vestíbulo. Entre los servicios comunes ofertados se encuentra una piscina de 25 metros, en parte al aire libre y en parte cubierta; cafetería-restaurante en la logia.
Los 72 apartamentos que ofrece el edificio —cinco de ellos áticos— van desde los 83 metros cuadrados a los 435, de uno a cuatro dormitorios, con cocinas de tipo americano y acabados personalizados.
La fachada curva que caracteriza la torre abarca todo el ancho del solar en un gesto que maximiza tanto la superficie que da frente a la calle como las vistas desde el edificio, de modo que todas las viviendas reciben luz y vistas de la orientación sur y oeste. Todos los apartamentos cuentan con un frente a la calle con una longitud de entre 10 y 53 metros, y fachadas de suelo a techo, divididas en varias hojas de vidrio enmarcadas en potentes carpinterías. El muro cortina se divide en grandes marcos o bastidores de estructura de acero, de entre 3 y 5 metros de alto y hasta 11 metros de luz; dentro de ellos se encajan varias ventanas de distintos tamaños, en las que las hojas de vidrio se sitúan giradas tanto respecto al eje vertical como al horizontal, estableciendo una superficie discontinua que varía según las condiciones de luz solar. El resultado es un edificio cuya envolvente se percibe cambiante a lo largo del día desde la calle, y que ofrece a sus habitantes vistas enmarcadas de la ciudad. La fachada posterior, orientada al norte y al este, de ladrillo visto pintado de negro, cuenta también con huecos de dimensiones variables, igualmente girados en vertical y horizontal.

www.jeannouvel.com
link a las imagenes

Premi Nacional d'Arquitectura a Esteve Bonell

L'arquitecte Esteve Bonell, que ha sigut professor del nostre curs de l'ETSAB durant molt temps fins l'any passat, ha sigut premiat amb el Premi nacional d'Arquitectura.


"El arquitecto Esteve Bonell recibe el premio "por su estimulante compromiso con la cultura arquitectónica durante décadas, tanto desde su despacho profesional como desde el magisterio en el ámbito académico". El año 2009 fue un año especial para Bonell como co-comisario de la exposición Architecture catalane en París, coautor de proyectos como un complejo de viviendas y una plaza en Tillburg (Holanda) y la reciente ampliación del hospital de Sant Pau de Barcelona. "
link a la noticia

AAM - La Gabbia

Aquests són alguns dels treballs de primer curs del semestre passat a l'Accademia di Architettura di Mendrisio.

"Habitatge i Ciutat "

Han sortit a la venda els dos primers números de la col·lecció "Habitatge i Ciutat", publicació del Departament de Projectes de l'ETSAB. Aquesta col·lecció de llibrets de petit format recull algunes de les lliçons impartides al curs del mateix nom de Projectes V-VI tardes per part dels professors Pere Joan Ravetllat, Joan Pascual, Marta Peris, Ibón Bilbao, Josep Ferrando, Josep Bohigas, Antoni Ubach i jo mateix, Jordi Badia. La col·lecció permet amb un format de doblegat en acordió i un tall passar a diferents velocitats el text i les imatges tal i com es fa en les lliçons orals originals.
Els dos primers números recullen els articles d'Antoni Ubach i Jordi Badia. 
El número 01, anomenat "Una trama moderna, a propòsit de Peabody", és una descripció del projecte Peabody Terrace a Cambridge (Harvard) de Josep Lluís Sert, un dels arquitectes catalans més universals i també un dels més desconeguts.
En els propers mesos aniran sortint els altres números amb més lliçons....

Casa Pentimento | Saez Barragán

El proyecto se genera a partir de una sola pieza prefabricada de hormigón, que puede situarse en el montaje en cuatro posiciones y que resuelve estructura, cerramiento, mobiliario, escaleras, incluso una fachada jardín que es el origen del proyecto. Por fuera es una retícula neutra que se camufla de valla o de seto. Al interior, cada muro es distinto y se ajusta a sus necesidades de escala, función y posición.

link al proyecto

can travi _ egea/serrat/garcia

Aqui penjo el link de les vivendes de Can Travis. Hi ha un munt de fotos i plànols d'una qualitat mes que raonable. Espero que els aprofiti algú.

Només un petit apunt. El dia de la conferència el Sergi Serrat va fer refèrencia al aspecte del edifici un cop hi ha vida dins seu, que és quan realment adquiria sentit. Aquí no hi ha fotos d'aquest procés però si cerqueu al El Poder de la Palabra es maco veure com la gent s'apodera de les terrasses de maneres molt diferents. Res més!

Vivendes a Can Travi

López - Rivera | Hotel Aire

Hoy, en la clase que hemos hecho con Ibón Bilbao, donde nos han contado el magnífico proyecto en Vallcarca, ha aparecido una fachada con un cierto grueso para almacenamiento que en un cierto momento utilizaba ese grueso para generar unas ventanas a medio camino entre el exterior y el interior. Esas ventanas podían independizarse del interior mediante unas cortinas y alojaban a veces una cama o simplemente un lugar para estar. He comentado que a mi me recordaban a las del hotel Aire de Bárdenas de Emiliano López y Mónica Rivera y como algunos alumnos no conocían el proyecto lo cuelgo.... Que bonito sería que todos los proyectos de curso incorporaran espacios intermedios de este tipo pensando la fachada también desde el interior como espacio de uso.... JB

Alberto Campo Baeza | Guardería Benetton

Ya hemos hablado alguna vez en clase de esta guardería, pero aprovechando que sale publicada en el Plataforma Arquitectura y después de ver los pobres resultados de la mayoría de proyectos de ayer en la sesión crítica he creido que valía la pena recordarla....
link al proyecto

Institut Francés_J.A.Coderch

Aquí teniu imatges del projecte per l'Institut Francés que hem comentat avui a classe. Joan

Avui a classe hem parlat de façanes i ha aparegut un projecte que demanava una façana continua, regular, pura que volia ser una mena de parentesi a la Via Augusta sense ocultar la seva voluntat de mostrar-se. La solució fàcil era la doble pell i treballar amb unes terrasses continues i una protecció solar com els porticons de H&deM a Paris o el de bambú de FOA a Madrid. Però els alumnes apostaven per una façana més massissa... Per això vaig recordar l'Institut Francés de Coderch que crec que compleix totes aquestes característiques.
Una façana de lames sense lames, amb el vidre a ras de pell per a no crear ombres i subratllar la planeitat de la façana, amb la component vertical típica de l'Eixample, etc... Una molt bona referència pel projecte de la Via Augusta. JB

Ignacio Vicens. Conferència

Avui a l'ETSAB he vist anunciada una conferència d'Ignacio Vicens per demà dimarts 13 d'abril del 2010 a les 13,30h. No us la perdeu !

Wiel Arets - Arena Tower

L'altre dia es comentava a classe sobre com solucionar les ventilacions de les escales. Aquest projecte fa d'això la seva raó de ser. A través de diverses tipologies en planta (que corresponen a un mix d'usos) segons com ventilen els corredors semipúblics s'organitza una torre de 150m.
Aquestes obertures profundes en planta donen l'escala de l'edifici en un context urbà, i juntament amb l'apilament de les plantes fa d'una torre molt massissa un volum més curós.
Pràcticament només hi ha 4 tipologies, que es roten i simetritzen per obtindre la resta de plantes, creant una diversitat de seccions que no s'imagina al veure la volumetria exterior.


 web

Joan Pascual

En un blog sobre habitatge, és obvi que cal parlar de Joan Pascual. Probablement l'arquitecte que més bé ha treballat sobre aquest tema a Catalunya i, un cop jubilat Lluís Nadal (arquitecte del que ja hem parlat en aquest blog), el referent per a tot arquitecte que vulgui acostar-se al tema de l'habitatge.
Els projectes de Joan Pascual parteixen d'un treball en planta molt acurat que respecta, de manera molt realista, les demandes de l'usuari però a les quals sempre incorpora alguna petita variació (sigui a la seva tipologia o al sistema d'agrupació) que la fa excepcional. Us recomano que estudieu a fons les plantes de projectes com el de Ripollet (el de la imatge) així com el de 160 habitatges al Passeig Valldaura. Aquest especialment planteja un exercici de transformació del que en el planejament no era més que un bloc lineal sense interés fins a transformarlo en un edifici singular capaç de presidir un espai públic important.
És un luxe poder tenir-lo al nostre curs a l'ETSAB. JB

UK Pavilion at Shangai Expo 2010

link to the movie

Njiric | Kindergarten MB. Zagreb 2005

Tot i que l'exercici en el que estem treballant a l'ETSAB és un edifici híbrid que inclou a més dels habitatges una escola bressol, és lògic que degut a l'orientació del curs posem més intenció en els habitatges i deixem una mica més abandonada l'escola. Però ara que més o menys tothom està encaminat en l'esquema de projecte potser caldria començar a pensar en l'escola d'una forma més creativa i tractem de donar-li una mica de contingut arquitectònic a aquesta part del programa. Per començar-vos a ambientar us proposo que feu una ullada a aquest projecte de Njiric. Aquests son uns arquitectes de Zagreb (Croàcia) que es van escindir (abans eren Njiric and Njiric) i que varen tenir un monogràfic de EL CROQUIS. Segueixen fent coses molt interessants, entre elles aquesta petita escola.  A la web d'aquests arquitectes podreu trobar imatges de l'escola construida (que ha estat publicada en algunes revistes) i altra documentació. La planta amb els patis sembla una interpretació actual de l'esquema de patis de les escoles de l'Arne Jacobsen. JB

link al projecte

Jaques de Brouwer | Torres d'habitatges a Tilburg

 El projecte d'Esteve Bonell a Tilburg m'ha recordat aquest altre molt a prop. Dues torres elegantíssimes de totxo negre amb una planta d'habitatges molt correcta. Tot i que tan sols son dos habitatges per planta i això fa probablement poc eficients des d'un punt de vista econòmic les torres (amb un gran factor de forma), és indubtable que això construeix dos edificis d'una gran esbeltesa, dos totems. Per mi també és molt interessant l'elecció del material ceràmic i la manera d'executar els murs (aparejo del ladrillo) que té alguna cosa a veure amb l'edifici preexistent del costat i també les façanes que resumeixen tota la "transpiració" i il·luminació de l'habitatge en una sola "finestra" que és el tall horitzontal que veiem a les façanes i que resol en solució de continuitat també les terrasses. No sé si coneixeu aquest arquitecte holandés, però sino és així val la pena que el tingueu en compte. JB

Habitatges a Tilburg. Bonell i Gil.

 Aquest és un gran projecte d'habitatges de l'Esteve Bonell, fins el curs passat professor del nostre curs de Projectes V tardes, que va tenir ocassió d'explicar a classe i que ressumeix l'essència del nostre curs "Habitatge i Ciutat". Un conjunt d'habitatges a Holanda que pren la seva forma a partir de l'espai urbà que vol crear (excel·lent urbanització d'aquest espai). La secció amb un carrer exterior a la planta àtic d'accés als habitatges superiors és magnífica, així com la relació de l'edificació amb l'equipament. Llàstima de la poca informació que está penjada en aquesta web. Composició de façanes, materials escollits, etc... son impecables. Un gran projecte d'un dels millors arquitectes que tenim ara mateix a BCN. JB.

Conjunto urbano de Bonell y Gil en Tilburg (Países Bajos)

Para aumentar el atractivo estético y económico del centro de Tilburg, el ayuntamiento de esta ciudad holandesa —la sexta del país— junto a la promotora Bouwfonds MAB apostaron en la década de los noventa por la remodelación del área situada alrededor de la Pieter Vreedeplein, una plaza con una buena accesibilidad peatonal y ciclista, que debía transformarse en una centralidad comercial y de ocio, y que ha sido recientemente inaugurada. El proyecto del espacio público se encargó al estudio barcelonés Bonell y Gil, quienes resolvieron darle un carácter fuertemente urbano, sustituyendo la forma curva propuesta en el plan director de Jo Coenen, por un conjunto de dos plazas concatenadas de forma triangular que unifica la diversidad del programa (125 viviendas, 26.000 metros cuadrados de uso comercial, un complejo de minicines con 7 salas y un aparcamiento subterráneo para 800 vehículos). Dichas plazas quedan ‘cerradas’ por dos fachadas que acaban en dos puntos singulares: el acceso a los cines y una torre de viviendas que marca la identidad de las nuevas construcciones. Nueve metros por encima de la plaza, sobre el zócalo comercial, se sitúa una plataforma que da acceso a las viviendas. Esta plataforma actúa como una calle elevada con espacios ajardinados privados que relacionan los diferentes tipos de viviendas: unifamiliares adosadas y apartamentos agrupados en un bloque, la torre principal y otra más modesta. La plaza, ejecutada en la última fase, logra una imagen unitaria mediante el uso de un único material de pavimento, granito en dos tonos diferentes, claro y oscuro, que da textura y coherencia visual al plano del suelo. Como mobiliario se ha dispuesto 17 bancos de granito pulido en forma de letras que forman el nombre del lugar. Un quiosco situado en un punto crucial de la plaza recoge la salida peatonal del aparcamiento e incorpora un puesto de flores y la torre de ventilación del aparcamiento.

link al projecte

"... cuatro actitudes que conviene ventilar." Félix Arranz.

Un article interessant de Felix Arranz al voltant del llibre del Llàtzer Moix que conté un comentari que segur que als estudiants us interessarà....

..."De estas tres cuestiones y de estas cuatro actitudes hablaremos en los próximos comentarios, de los que anticipamos ahora, ya, algo que Enric Miralles repetía insistentemente en las conversaciones que tuvimos ocasión de compartir en los primeros noventas: "nos hemos convertido en arquitectos firmones, del trabajo de los estudiantes en la escuela y de los arquitectos jóvenes en el estudio...", decía. Lo decía, alguien como él, abiertamente, hace veinte años, muy posiblemente impresionado por la potencia creativa o profesional de alguno de sus colaboradores.
Hoy ya no es suficiente con pensarlo ni con decirlo. "Así no se juega", que también era frase de Enric. Siendo real que el estudiante de arquitectura mantiene viva la épica del héroe, entre otros motivos porque sus recursos y objetivos son lógicamente limitados y le obligan a la soledad en muchas ocasiones, resulta inaceptable que dicha épica traspase las puertas de las escuelas y que bajo su protección se justifiquen hurtos y atropellos profesionales y sociales. En tiempos en que la oportunidad de un arquitecto puede ser única y de por vida convendrá que aprendamos a reconocer a cada cual lo que le corresponde y cesen admiraciones cínicas del tipo: "es un(a) excelente arquitecto, pero por su cuenta no va ni a recados, menos mal que lo(a) tengo en el estudio". Así ya no se puede jugar. Así se han quemado, posible, injusta y abusivamente, una, dos y hasta tres de las recientes generaciones de arquitectos españoles. Y no ha sido para bien de la arquitectura ni de la sociedad, sino para gloria de gente que la merece... y de gente que no. Y de esa gente querremos hablar."
link a l'article complet

Atmósferas_Peter Zumthor

L'altre dia a classe parlàvem de que allò que fa d'una obra d'arquitectura quelcom d'especial no és un compliment exhaustiu d'un programa o unes normatives. Aquestes premises enteníem que eren inherents a qualsevol obra amb cara i ulls. 

Doncs bé, avui he acabat un petit llibre titulat Atmósferas, d'en Peter Zumthor. En ell es troba una conferència que el mateix arquitecte va pronunciar fa uns anys, on repasa que és per a ell l'arquitectura i com aborda els seus encàrrecs. El llibre és fantàstic i el to del discurs és proper i quasi informal, sense deixar-se emportar pel pedulant llegunatge que els arquitectes sovint intentem aparentar. 

Al meu parer la seva lectura del que és l'arquitectura és apasionant (fa que realment entenguis perquè és tan fàcil estimar l'arquitectura) i en certa manera respòn a aquella cosa "especial" que comentàvem l'altre dia. 

Us el recomano de totes totes!

Joan

Fredensborg Houses. Jorn Utzon 1959.

Estic llegint el llibre "Conversaciones con Jorn Utzon" de GG i això m'ha fet recordar el viatge que vaig fer fa uns anys a Copenhagen per visitar les obres d'Arne jacobsen i Jorn Utzon. D'aquest arquitecte em va impressionar la Baegsvaerd Kirke (de fet aquesta esglèsia s'ha convertit al llarg dels anys en un dels meus edificis preferits i he tingut ocasió de repetir la visita altres vegades) però també les Kingo houses i les de Fredensborg (els dos conjunts son variacions sobre la mateixa tipologia). Un dia hauriem de fer una classe sobre aquestes cases tot i que encaixen en la tipologia plurifamiliar pels pèls.... Recordo que quan ens passejàvem entre les cases, varem tenir la ocasió de visitar-ne alguna gràcies a l'amabilitat d'algun dels propietaris i vaig pensar que en un lloc com aquest seria molt agradable viure. Els que em coneixen saben que això no ho dic fàcilment i que en moltes de les cases que m'interessen des d'un punt de vista merament arquitectònic probablement no hi aniria a viure, però aquestes son unes de les que poso sempre com exemple d'amabilitat i comfort per l'usuari. El grau de privadesa respecte l'exterior, la calidesa (tèrmica i anímica) del pati, el contrast amb els espais públics col·lectius d'herba, la porossitat del material ceràmic emprat, i sobretot la capacitat de les cases d'acceptar la seva "customització" per part dels usuaris en fan un exemple a seguir. Fixeu-vos en la distribució en planta de la tipologia i la relació dels diferents espais amb el pati, així com també amb la manera que té d'acoplar-les en forma dels dits d'una ma. JB

Ricard Bofill. Plaça Sant Gregori Taumaturg. Barcelona 1965

Un dels millors projectes de Ricard Bofill junt amb el del carrer Nicaragua i el de Joan Sebastian Bach. La primera època d'aquest arquitecte va ser extraordinària. Interessant la planta tipus però sobretot la formalització de la façana amb elements com les gàrgoles o la gelosia, tot resolt amb peces ceràmiques. La imatge que dóna l'edifici a la plaça amb els talls estrets horitzontals és d'una gran força i d'un llenguatge molt personal.
link a la web

Miller & Maranta. Seniorenresidenz Spirgarten Zürich -Altstetten. 2004

Avui, no sé per quina raó, recordava aquest edifici que vaig tenir ocasió de visitar l'any passat a Zurich. Es tracta d'una mena de residència assistida, amb habitatges per gent gran i una sèrie de serveis comuns (menjador, bugaderia, sala d'estar....) a planta baixa. Tot i que no es tracta d'un edifici d'habitatges convencional crec que és una bona idea que el conegueu, de fet no recordo si ja havia sigut objecte d'alguna entrada en aquest mateix blog, però tot i així val la pena tornar-lo a estudiar. 
Comenceu fixant la mirada a l'emplaçament. Observeu com la forma de l'edifici respont de manera diferent als dos carrers amb els que fa cantonada. A un d'ells, s'alinia, respectant el que fan la resta dels edificis que donen façana al carrer. A l'altre recula generant una plaça d'accés i tracta de buscar la forma i l'escala necessària per adaptar-se a la resta d'edificis, aillats i d'una escala més petita.
Observeu també la planta tipus, el disseny dels nuclis, el moviment de la forma i com les tipologies (repetitives, constants) la segueixen, el punt on el passadís es converteix en espai de repós i toca a la façana inundant de llum els espais de pas... Important també el paper de les terrasses i com aquesta planta es transforma en una façana de forats lineals...
Molt interessant. També és interessant el grafisme amb que es dibuixen les plantes.
Que us aprofiti ! JB.
link al projecte